He passat, he vist i he entès,
i he agafat les meves coses.
T'he deixat les meves claus,
no obriré més aquesta porta.
Avui és un dia gris,
no sé què fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m'esborri la memòria.
He llegit les teves cartes,
se'm fa un tel a la mirada.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.
Hem estat dos anys i mig
en un viatge sense mapes.
Hem sigut amants i amics,
m'he sentit viu, m'he sentit ample.
I ara ens cau el cel a sobre,
tot comença i tot s'acaba.
Tot s'acaba quan comença
un nou viatge, un nou paisatge.
Avui és un dia gris,
no sé què fer ni què puc dir-te.
Només vull que es posi a ploure
i se m'esborri la memòria.
He llegit les teves cartes,
se'm fa un tel a la mirada.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.
Em torno cec, em torno fosc,
em trenco i res pot enganxar-me.
Em trenco i em torno cec i fosc...
Canimas i rebentes, Canimas. 2003.
2 comentaris:
Ei aquesta cançó és molt bona, com són les altres d'aquest autor?
Hola! Canimas és un gran autor. Ha publicat dos discos en solitari, Canimas i rebentes i Noh iha crisi, i abans formava part del grup Zitzània.
Publica un comentari a l'entrada