Ja t'ho diré - Si vens

Peuades damunt s'arena.
Si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca,
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.
I no tinc por de somiar
que me perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
No tinc por de somiar
que me perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca...

Moviments salvatges, Ja t'ho diré. 1995.