Silenci, que cauen perles de gel,
són llàgrimes fràgils amb somnis a dins.
Quan toquen a terra germinen,
vés amb compte on trepitges.
Silenci, que surten les fulles més tendres,
pots sentir el ritme i el so de la terra.
Respira, resa una antiga oració,
respira, canta una nova cançó.
Silenci, que s'obre la Ment de Cristall
i es crea una màgia i s'encén un fanal
d'una fe, d'una fi, d'un dofí que fa un salt,
d'una barca més ferma, d'un destí molt més alt.
Silenci, que parlen els déus de la tribu
a través de les plantes, els arbres i els rius:
“Precisos com fletxes, no espereu cap retorn,
que aquesta consciència us desvetlli del son,
que totes les vies us portin al cor,
que l'únic poder sigui el de l'amor.”
Sagrat cor, Canimas. 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada